EnTREvISTA ( A LA MEVA PADRINA, CONSUELO ).

Bon dia a tots.

En el dia d’avui, parlarem sobre les migracions. I que millor manera que entrevistar algú que n’ha viscut alguna d’interior.

Avui tenim amb nosaltres un persona.. amb experiència, historia, vida.. de la qual avui ens explicarà una petita part.

Tot i que porta molts anys a Catalunya i entén perfectament el català, no domina la parla, per lo tant, s’estima mes duu a terme les respostes en la seva llengua materna: el Castellà.

1) Sra. Consuelo, quin  és el lloc i la data del seu naixement?

 Vaig nèixer el 6 d'Agost de 1936, a Portugal. Tot i això, consta que he nascut a Badajoz, ja que és on estic inscrita i batejada. Realment això de Portugal, es simplement una anècdota que sempre explico, per fer referencia a la guerra, ja que com és pot observar va esclatar en l'any que vaig nèixer.

2) Des que va viure allà, com era la seva vida?

Molt dolenta, ja que no sol hi havia guerra, sino que a causa d'aquesta la manca de treball era excessiva, i a més a més es patia de molta fam.

3) Quins records té d’aquesta vivència?

Tot i que recordo molt poc, no era gaire bo. Com be repeteixo la manca de treball i l'exclat de la guerra ens portava molt poc menjar a la boca, i a més tenin en compte que jo era la gran de 8 germans. Aleshores, la major part del temps era la responsable de tots i aixo no em permetia tenir el luxe de tot el menjar. A més a més, jo era molt nena i no tenia la edat per guanyar diners i portar-los a casa.

4) Per quin motiu, recorda que van tenir d’immigrar cap a una altra ciutat?

Doncs bé, com la guerra no s'acabava i alla on viviam no hi havia treball ni tan sols per el meu pare, vam haver d'anar a l'Arago, Canelles. Allà el meu pare va trobar treball als canals i almenys, teniam una mica més de menjar.

5) Li va costar adaptar-se aquesta nova vida?

Sincerament, no em va costar gens, ja que la vida allà era molt dolenta, i amenys aqui teniam treball i no passavam fam.

6) I com vareu arribar fins aquí a Catalunya?

Doncs, perque on treballava el meu pare, unicament podien treballar homes. Aleshores la meva germana i jo, que eram les més grans, varem tenir de immigrar cap a Lleida, on vam treballar de servents.

7) Et vas casar aquí?

No, em vaig casar a Camporell, on vivien i treballaven els meus pares.

8) I els teus fills, son tots nascuts aquí?

No, tenia 5 fills. Els mes grans, 3 d'ells, van neixer a Camporrell, el mitjà amb els meus pares a causa d'una enfermetat meva, i la més petita si, a Almenar.

9) Enyores la gent, les costums, la ciutat(…) on vas néixer?

No, per que quan vaig marxar era petita, i com les condicions de vida tampoc eren favorables, gairebé no  ho recordo.

10) Que li agrada mes, la forma de viure de la ciutat del seu origen, o l’actual ?

L'actual, esta clar.

11) Que pensaria si els vostres fills o nets haguessin d’immigrar? Creu que es quelcom greu?

Voldria que s'ho pensesin dos cops, perque es algo molt dur de fer. Perquè cadascú te unes arrels i una gent coneguda, i és molt dificíl separar-se d'elles per tornar a formar una nova vida.

Doncs bé moltes gracies padrina, per l'ajuda que has fet envers el treball a clase, i per oferir quelcom informació per gent d'arreu del món.